Entre 700 i 2500 professors interins i substituts menys, segons les diferents
estimacions, per atendre 15.000 alumnes més. S'acaba el curs i s'acosten les
vacances. L'1 de setembre aquests docents ja no hi seran. Alguns han estat anys
treballant lluny de casa per aconseguir millorar la seva posició en la borsa de
treball, altres han acceptat mitges jornades o terços de jornada per poder
treballar en condicions dignes en el futur i ara, simplement, es queden fora
d'aquest sistema.
Es queden fora perquè se'ns imposen més hores lectives mentre se'ns rebaixa
el sou, es queden fora perquè s'augmenta de la ràtio sense preveure que serà
impossible atendre l'alumnat. Es queden fora perquè totes les millores laborals
aconseguides al llarg del molts anys ara es perden en pocs mesos.
La pèrdua de llocs de treball del professorat interí i substitut equival a la
pèrdua de les condicions mínimes perquè l'ensenyament públic no caigui en el
desastre absolut. L'increment de 2 hores lectives (la 19ª fa un any i ara la
20ª) suposa molt més que dues hores més de feina: una hora lectiva requereix
d'un temps de preparació i d'un temps de correcció d'activitats, reunions de
coordinació i avaluació, atenció individual dels alumnes, etc. Una hora lectiva
més equival a tres hores de treball més. Dues hores lectives més equivalen a sis
hores de treball més. I això no és tot, amb la no substitució de les baixes
durant les dues primeres setmanes, el dia a dia als instituts serà molt difícil:
els alumnes perdran 6 classes de mitjana i sovint no podran ser atesos pel
professorat de guàrdia, que a part d'atendre els grups sense professor s'ha de
fer càrrec d'alumnes conflictius i d'altres incidències. La pèrdua de llocs de
treball ens afecta a tots. Per això que en la reacció contra aquesta agressió a
l'ensenyament públic hi hem de ser tots.
Mesa sectorial rere mesa sectorial ens ha anant arribant la pluja de males
notícies per a l'ensenyament públic. Aquest anunci esglaonat, suposadament ha de
dissimular la gravetat de la flagrant degradació de l'ensenyament públic que
s'ha anat orquestrant, per això hem de fer que aquesta tàctica no aconsegueixi
atenuar tant com es voldria la nostra reacció com a col·lectiu d'ensenyants que
veiem com empitjora doblement la nostra situació com a treballadors: disminució
de les retribucions i degradació de les condicions de treball.
Hem de ser conscients que l'anunci esglaonat de les retallades va acompanyat
de l'efecte oblit o acceptació de la retallada anterior. La gravetat dels canvis
anunciats respecte a les substitucions pot fer que deixem de protestar per
l'augment d'hores lectives. Ara ja són 20 hores lectives, però ens seguim
recordant de la 19ª, que va ser imposada el curs passat i que ja va suposar la
pèrdua de molts llocs de treball: enguany molts interins han passat a ser
substituts i molts substituts han passat a substituir 1/2 jornades o terços, o
simplement no han treballat. També hem de ser conscients que tot això va
acompanyat, des de fa temps, per la manca de negociació, perquè els acords que
publica l'administració no són acords, simplement s'anuncien com a mesures
inevitables, sense un calendari per asseure'ns a negociar per pactar la
recuperació salarial i de les condicions de treball que han empitjorat.
Sí, s'acaba el curs, amb l'excés de feina que això comporta, i arriben les
vacances que s'espera que ens facin caure en el son de l'oblit. Però no serà
així, no ha de ser així perquè les condicions que ens trobarem al setembre faran
impossible la nostra feina: aules saturades, substitucions sense cobrir,
increment de la feina... I els problemes no s'acabaran aquí, perquè amb la
reducció de les retribucions dels substituts al 85 % (% màxim que cobraran, per
a la majoria serà inferior) també hi haurà grups sencers sense tutor, més
guàrdies sense cobrir i càrrecs sense ningú que els desenvolupi.
Sense els interins i substituts al setembre serà molt difícil començar el
curs, per això hem de reaccionar i tenir clar què volem, un full de ruta a
seguir, que ens inclogui a tots, amb un calendari de negociacions per recuperar
el que hem anat perdent i per tornar a l'ensenyament públic les condicions que
ha de tenir.
